«Em dic Lolita Bosch, escric, faig periodisme, investigació i activisme per la pau, m’agrada viure la vida com la visc, i sóc mare. Tinc 45 anys. Però mai, fins ara, no m’havia atrevit a dir públicament que dels 14 als 17 anys vaig ser víctima del bullying. O hauria de dir que jo, també, dels 14 als 17, vaig ser víctima del bullying. I que he hagut d’anar-ne a buscar d’altres, gairebé 30 anys més tard, per atrevir-me a parlar de mi. I n’he trobat molts, moltes. Són a tot arreu. Es calcula que un sis per cent dels alumnes menors d’edat el pateixen de manera extrema. I que un altre percentatge, encara molt més elevat, el pateix de manera greu, perillosa i gairebé sempre en silenci. I és que encara que costi de creure la veritat és que hi ha un munt de mestres, directors i monitors de moltíssimes escoles que no fan res, no diuen res i no protegeixen les víctimes. Com qui diu, ni se les miren.

Avui. I avui fa gairebé 30 anys, quan la víctima vaig ser jo.»