Quan parlem de violència parlem de destrucció. El gaudi, la posició que assumeix primer l’agressor és directament proporcional a com es veu ell mateix. Els agressors degraden a l’agredit en relació a la imatge de si mateix a través d’una operació de projecció i alienació. Podem dir que destrueix a l’Altre per no veure’s a si mateix i al fer-ho també atenta contra la pròpia imatge.
La solució mai serà global i cada cas serà particular. És també l’expressió de la posició de la pròpia existència i les condicions de vida determinades que són velades amb l’ús de la violència.
Com fer per què aquesta situació fruit de la inconsciència canviï cap a la responsabilitat? Això ens hauriem de preguntar.
Quan ens queixem del departament, és a dir la institució ,estem demanant justícia a situacions injustes.

Jordi Alcàsser